Diari del viatge

Primer dia
No semblava una nit de primavera, una calor infernal assolava Barcelona en un intent de fer entrar la població de la ciutat comtal en un estiu prematur, ja fos pel canvi climàtic, per l'escalfament global... Fos com fos una colla d'estudiants, cansats d'un clima massa xafogós per ells, volgueren emprendre una aventura de quatre dies en una ciutat perduda en un immens desert d'ignorància, un petit oasis, ric en cultura, dins un mar ple d'incultes.

Eren les deu de la nit quan l'autocar ple de gom a gom enfilava camí cap a una de les ciutats més riques en història de tot Europa. Els estudiants que completaven el viatge juntament amb quatre professors varen fer més d'una parada per a prendre l'aire i sortir de l'olla bullent que havia esdevingut aquell vehicle durant el viatge.

S'arribà a Granada amb un aspecte immillorable: ulleres per falta de son, taques de suor, cares de pocs amics, mala bava a tort i a dret... el que se'n diria un grup d'alegres joves apunt per a descobrir les immensitats d'aquella gran ciutat a la qual es va arribar. Les escenes al arribar a l'alberg es poden considerar com a escenes, bàsicament, d'alegria: gent estirada en llits que a priori devien ser incòmodes, persones deixant les maletes a terra amb cara de satisfacció i un seguit de sons plaents que semblaven fruit d'una orgia controlada. Un banquet seguí la satisfactòria arribada a l'alberg que calmà la set dels estudiants i la fam dels seus budells.

El Sol, que ja havia arribat al seu punt més alt i ja començava a descendir a poc a poc cap a la seva posta, donava la benvinguda a aquells estudiants que arribaven a la gran fortalesa andalusa de l'Alhambra. Aquella colla d'incultes renegats havien anat a aquell indret amb la idea de passar l'estona i aprovar una altra assignatura del curs amb més mandra que cap altra cosa.

Tot i que la tarda va ser llarga i molt pesada, aquells joves deixebles varen experimentar un seguit d'emocions que tota persona viu almenys un cop a la vida: l'admiració, el delit de saber més... I és que la fortalesa s'ho mereixia, les parets d'aquella construcció alberguen un tresor màgic que es podria considerar una meravella. Molts dels components d'aquell grup tenien com a exageracions el que havien sentit de la ciutat reial, tot elogis, però quan es va acabar aquella visita tots i cada un d'aquells alumnes tenien una mirada que barrejava la incredulitat, l'admiració, la pena per abandonar aquell indret... S'havien impregnat de cultura, tot i que no n'eren conscients.

Arribaren a l'alberg i soparen, cansats d'ells mateixos i amb ganes de sortir a passejar en la grandesa de la nit granadina. Aquella ciutat, durant la nit, és absolutament magnífica, la llum de la lluna acaricia els edificis de la ciutat deixant una imatge de postal a cada un dels carrers perduts del municipi andalús. Els joves, s'ha de dir, no s'esperaven trobar un espectacle tan bell en una ciutat tant llunyana en el seu mateix país, però es van trobar amb una meravella de difícil comparació amb qualsevol altra. Aquella nit, que acabà amb les forces de tots i cada un dels alumnes va culminar aquella jornada amb un somni profund que abraçà les esperances de tots els integrants d'aquella petita expedició.



Segon dia
El segon dia d'aquell viatge fatigós començà amb un esmorzar, que tot i no ser de cinc estrelles, va calmar la gana que s'havia instal·lat als joves barcelonins, una dutxa d'aigua freda acompanya un matí de mandra que embolicà als estudiants amb les mantes que l'alberg els havia proporcionat.

El fet de començar a caminar cap a un  barri històric de la ciutat havia despertat l'interès d'aquells nois que ja coneixien les sorpreses que amagava aquell indret. L'Albaicín havia despertat l'interès d'aquell grup de futurs filòsofs, professors, matemàtics... quan l'havien vist per les finestres de l'autocar. Unes cases blanques que destacaven per unes façanes d'austeritat massa contrastades amb la riquesa interior dels habitatges inundaven tot un barri destinat, temps enrrere, als moriscs.
Els alumnes de l'institut gracienc van admirar les cases característiques de la Granada musulmana impregnant-se de la seva vitalitat i de la seva fesomia, va fer-se cert aquell proverbi cristià que diu "Casa de moro, por fuera de barro por dentro de oro". Per fora, aquelles estructures eren molt austeres, blanques i monòtones, però per dins feien gaudir al habitant d'una riquesa extrema, a l'abast de molt poca gent.

Al tornar els alumnes gaudiren d'un dinar i d'un sopar amb una pausa que es dedicaren a si mateixos i a avançar el treball que havien de completar per a culminar el crèdit de síntesi que encara tenien incomplet.
Al capvespre d'aquell dia tornaren a l'Albaicín que de nit fa gaudir als visitants d'uns establiments il·luminats que completen unes vistes nocturnes magnífiques. Aquella nit s'acabà tard, tal i com ho havia de fer.

Tercer dia
El matí del tercer dia va oferir als estudiants, que aquell matí s'havien despertat ben d'hora, una sortida de sol brillant i molt bella. Esmorzaren i passaren per la dutxa freda obligatòria per activar les quatre neurones necessàries per a ser persona. Si més no, aquell dia anava destinat a visitar el centre històric de la ciutat que havia enamorat aquells joves.

El matí fou massa curt: la bellesa del centre fou eclipsada per la immensitat de la catedral. Una estructura magnífica que captivà els alumnes barcelonins.
El dia els va portar a treballar amb el crèdit que estaven duent a terme, absorts encara per la grandesa de la qual havien sigut testimonis.

Després van anar als banys turcs, una real bellesa si es tracta de sostres. Inclús els llocs de neteja estaven fets amb delicadesa pels musulmans i tenien diferents sales per netejar-se el dia a dia. S'ho treballaven tot: les formes, les columnes, les estructures... De manera que tot fos rendible i tingués la seva funció.
Es diu que la immensitat de la nit fascina, captiva, i és cert. Amb una brisa nocturna va acabar la última nit a Granada.



Quart dia
I ja tocava el quart i últim dia que anava carregat de cansament, tristesa per deixar Granada i esperança per aprofitar al màxim les últimes 24 hores. Els alumnes de 4t d'Eso van fer camí cap a La Cartuja, un antic monestir que es conservava molt bé i tenia tanta història com Granada en si.

Es deia i es continua dient que aquest monestir té l'empedrat al terra més bonic d'Europa (i alguns gosarien a dir del món). El guia va mostrar als alumnes totes les sales i el seu ús -i cal afegir, que el d'algunes era bastant indiferent-. El monestir era molt auster però estava dotat d'uns clarobscurs enormes i a les parets hi havia pintures molt realistes. Abans de marxar cap a l'Hospital Reial hem fet un petita pausa i després hem continuat amb la visita.
A l'Hospital Reial hi havia quatre patis preciosos amb columnes, fonts, estatues i algun inacabat. Realment, la bellesa de Granada i els seus llocs no tenia mai fi, i ningú es podia cansar del detall de cada element arquitectònic.

Després de la visita a l'Hospital Reial, alguns dels alumnes es van quedar a estudiar a la biblioteca que hi havia al pati de Carles V. Una biblioteca plena de misteris i llibres que captivarien a moltes ments.





I així acaba la nostra història, amb un grup de joves absorts per una ciutat, creient que mai més tornaries a veure alguna cosa semblant.